Estar reprimint una crisi d'ansietat durant un dinar familiar no és quelcom que desitgi a ningú. Estava ofuscat en els meus propis pensaments i havia perdut totalment la perspectiva del món. Per sort, una mà propera i coneguda em va brindar ajuda. Un detall petit, petit, que va fer trontollar tot el meu mecanisme autodestructiu. Un gest que va iniciar la meva fase de curació, que començava per buscar la meva pilota.

Ara, des d'una perspectiva un pèl més distant gràcies a les sessions de psicoteràpia, em disposo a relatar la meva experiència a través d'aquestes composicions de febrer, que formaran un àlbum amb el títol Les veus del meu cap.

La tercera maqueta, La meva pilota, representa el punt d'inflexió de la meva crisi depressiva. Va ser creada durant el 15 i el 21 de febrer. La canta el Ferran Soler, fent del meu personatge, i la Conxi Gil, personificant la veu protectora del meu cap.