A finals de 2022 vaig tenir una crisi depressiva. Mesos i mesos de treball sense descans i molt poc resultat en van ser els detonants. Burn-out, obsessió, frustració, culpa... Una mescla de pensaments tòxics que van passar a ser el meu dia a dia.

Ara, des d'una perspectiva un pèl més distant gràcies a les sessions de psicoteràpia, em disposo a relatar la meva experiència a través de les composicions de febrer, que formaran un àlbum amb el títol Les veus del meu cap.

La primera maqueta, Asincronia, n'és la introducció. Va ser creada durant l'1 i el 7 de febrer. La canta el Ferran Soler, fent del meu personatge.