La sensació de no poder-te aixecar del llit a causa del pes dels teus pensaments és difícil d'assimilar. En el meu cas, a més de ser-ne incapaç, també me'n castigava. Un còctel de pensaments que es feien cada vegada més erràtics i més potents, com si haguessin de cobrar vida pròpia, emergien. I jo gairebé podia dissociar entre el meu cos immòbil i les enèrgiques veus amartellades.

Ara, des d'una perspectiva un pèl més distant gràcies a les sessions de psicoteràpia, em disposo a relatar la meva experiència a través d'aquestes composicions de febrer, que formaran un àlbum amb el títol Les veus del meu cap.

La segona maqueta, No puc, representa el punt anímic més baix d'aquesta nefasta experiència. Va ser creada durant el 8 i el 14 de febrer. La canta el Ferran Soler, fent del meu personatge, i la Bruna Marín i la Tura Sala, personificant les veus del meu cap.